Aula Màrius Torres

• L'Aula
• Activitats
  • Jornades
  • Exposicions
  • Conferències
  • Cursos
  • Altres activitats
• Publicacions
• Corpus Literari Digital

 

Mapa del web

Contacte
jmale@filcat.udl.cat
jveny@filcat.udl.cat

Jaume Aulet
L'ensenyament de la literatura catalana: del batxillerat a la universitat

Jaume Aulet
L'ensenyament de la literatura catalana: del batxillerat a la universitat
La ponència proposa una reflexió sobre el paper que ocupa actualment la literatura en l'ensenyament secundari, amb atenció a l'evolució en els darrers anys i amb algunes propostes de millora. L'anàlisi es planteja bàsicament en funció de la repercussió que aquesta formació té en l'ensenyament universitari.

Carme Arenas
La literatura a l'ensenyament: nous mitjans i nous plantejaments

Carme Arenas
La literatura a l'ensenyament: nous mitjans i nous plantejaments
Si un dels objectius de l’ensenyant de literatura és el d’estimular la comprensió, la reflexió i la creació en l’estudiant, també ha de facilitar i provocar experiències creatives a l’entorn de la paraula i del text. Actualment, les TIC posen a l’abast nous mitjans que cal saber emprar i que modifiquen el paper de l’ensenyant dins l’aula.

Llorenç Soldevila
Eines d'ensenyament literari: passat, present i futur

Llorenç Soldevila
Eines d'ensenyament literari: passat, present i futur
L'ensenyament oficial de la literatura catalana a l'ensenyament secundari i universitari és un fet relativament recent. Tanmateix, ja en èpoques pretèrites i de resistència s'elaboraren materials per a difondre-la entre els estudiants. Es tracta de fer una anàlisi panoràmica de la més aviat escassa tradició didàctica confrontada amb el que es fa en aquests moments i apuntar possibles vies de futur.

Isabel Grifoll
Textos medievals per a l'ensenyament

Isabel Grifoll
Textos medievals per a l'ensenyament
Propostes d’edició, intervenció i presentació de textos literaris medievals. De les edicions crítiques a les versions i adaptacions passant per les regularitzacions gràfiques. Entre els reptes filològics i l’adequació al lector.

Josep Borrell
Les antologies literàries com a guies de lectura (problemes i propostes)

Josep Borrell
Les antologies literàries com a guies de lectura (problemes i propostes)
Els criteris de les tries antològiques literàries dedicades a l’ensenyament tot sovint no tenen present el text en tota la seva complexitat, com a intenció d’un autor, creació sobre un llenguatge i inferència en el(s) lector(s). La ponència estableix una proposta concreta, basada en la pròpia experiència, que intenta de pal·liar aquest problema.

Enric Sullà
El comentari de textos com a mètode

Enric Sullà
El comentari de textos com a mètode
Quins són els objectius dels comentaris de text que ensenyem a fer els professors de qualsevol nivell de l’ensenyament? Quins són els pressupòsits d’aquesta tècnica? Quins són els seus orígens i les raons de la seva difusió? Quina diferència hi ha entre el comentari a classe i el comentari escrit? Quina és la relació entre el comentari de text, la història de la literatura i la teoria de la literatura?

Àlex Broch
Literatura i societat. Novel·la catalana, 1970-2006. Temps de present

Àlex Broch
Literatura i societat. Novel·la catalana, 1970-2006. Temps de present
La literatura emana de la realitat social, alhora que la interpreta i l ’explica: la literatura esdevé una possibilitat de conèixer, a partir d’un procés de creació verbal, elements definidors i bàsics de la societat a la qual pertanyem. La literatura catalana més recent no deixa de ser-ne un bon exemple. A partir dels processos generals i de renovació generacional que s’han verificat als darrers trenta-cinc anys, l’anàlisi d’autors i obres rellevants permet d’observar com a través de la literatura s’ha construït una memòria del present social i una recreació de la memòria històrica.

Josep Murgades
Sobre la importància de la literatura per a la llengua comuna

Josep Murgades
Sobre la importància de la literatura per a la llengua comuna
Saber de què li serveix la literatura a la llengua permet entendre —per il·lustrar-ho aquí amb un sol exemple a contrario sensu—; per quins set sous Cambó, en un míting que feia a València parlant en català, va ser interromput al cap de poc al crit de «¡Viva Cervantes!», no al de «Visca Ausiàs March!» o ni tan sols al de «Vixca Bernat i Baldoví!» (com reporta Joan Fuster a Nosaltres els valencians).

Carles Miralles
Encara més sobre la importància de la literatura

Carles Miralles
Encara més sobre la importància de la literatura
L’objectiu de la ponència és abordar diversos dels aspectes en què se centra, avui dia, el debat sobre el paper i la rellevància que té o hauria de tenir la literatura, com ara: la funció del cànon; la posició que ocupa la literatura en el sistema de les humanitats; les relacions entre literatura i llengua, amb els conceptes de llengua literària i llengua estàndard; els vincles que tota literatura guarda amb d’altres; i, finalment, les interrelacions entre literatura, lectura i cultura.

Teresa Muñoz
La literatura a l’ensenyament secundari. El carro pel pedregar

Teresa Muñoz
La literatura a l’ensenyament secundari. El carro pel pedregar
La ponència vol mostrar com el darrer document elaborat per l’Administració en el marc del debat curricular del Pacte Nacional per a l’Educació insisteix i porta al límit, en línies generals, tots aquells elements de què les reformes anteriors s’han servit per dur a l’actual situació d’analfabetització progressiva, i on el paper de la literatura hi és pràcticament inexistent. La ponència, a més, es fa ressò de la situació de l’ensenyament secundari de la literatura a Itàlia; un dels models, l’italià, en què han resistit millor uns certs usos tradicionals, però que s’encamina ràpidament cap al model globalitzat.

Taula rodona
Per què cal (o no) ensenyar literatura?

Taula rodona
Per què cal (o no) ensenyar literatura?
Taula rodona, introduïda per Jaume Cabré, amb la presència de Jordi Malé, Carles Miralles, Teresa Muñoz i Josep Murgades.

Lola Badia
Curial e Güelfa entre la cavalleria i l’amor

Lola Badia
Curial e Güelfa entre la cavalleria i l’amor
Els dos fils conductors de la novel·la són la formació del cavaller i la relació de dependència amb la seva protectora. La consecució dels objectius de l'un i de l'altra és indissociable de la maduració moral, que no s'obté sense la correcció dels errors de conducta. La lliçó proposarà unes claus de lectura simples i operatives sobre els valors que defensa l'Anònim d'acord amb el context intel·lectual del segle XV.

Josep Maria Domingo
Realisme i imaginació. A propòsit de La bogeria, de Narcís Oller

Josep Maria Domingo
Realisme i imaginació. A propòsit de La bogeria, de Narcís Oller
La bogeria és una de les novel·les més reiteradament recomanada en els cursos de literatura tant de secundària com de nivell superior. N'és la principal raó la seva accessibilitat, que potencia l'interès de l'obra com a «document humà», a més del seu valor com a testimoni «vivencial», que és el que comunament s'espera de la literatura. Tanmateix, aquests valors reconeguts han anat en detriment de les denses capacitats reflexives i al·lusives que conté la novel·la.

Jordi Malé
L'actor com a lector: interpretar Terra baixa d'Àngel Guimerà

Jordi Malé
L'actor com a lector: interpretar Terra baixa d'Àngel Guimerà
Si bé existeixen tot de mètodes i estratègies per abordar, des de la pràctica docent, la lectura i l'estudi de les obres literàries, quan es tracta de textos teatrals hi ha una altra i diferent possibilitat d'aproximar-s'hi: llegir-los des de la perspectiva dels actors. No és casual, en aquest sentit, que un mateix mot, «interpretar», cobreixi tant la tasca hermenèutica de l'estudiós o crític com la que realitza l'actor en executar el text en escena. L'objectiu de la intervenció és proposar pautes de lectura de Terra baixa des d'aquest enfocament actoral, que permet d'anar més a fons en la interpretació del text.

Lluïsa Julià
Temes, formes, interpretacions. Tot llegint Marines i boscatges de Joaquim Ruyra

Lluïsa Julià
Temes, formes, interpretacions. Tot llegint Marines i boscatges de Joaquim Ruyra
La lectura de Marines i boscatges ens introdueix en el conte, conte de por i fantasia a la manera d'Edgar Allan Poe, la narració i el relat d'aventures, com també en la reflexió entorn d'aquests gèneres literaris en un moment en què es defineixen en la literatura europea. Pel que fa als temes, Ruyra ofereix un mosaic de «novel·les» en què l'experiència vital de l'amor i la mort es presenta en els seus aspectes més sensuals. La sessió interpretativa se centrarà en aquests aspectes i tractarà sobre els elements culturals que formen l'univers literari de l'autor.

Helena Alonso & Joan R. Veny-Mesquida
Explicar l’avantguarda a través dels textos de creació:
L’irradiador del port i les gavines de Joan Salvat-Papasseit

Helena Alonso & Joan R. Veny-Mesquida
Explicar l’avantguarda a través dels textos de creació:
L’irradiador del port i les gavines de Joan Salvat-Papasseit
La intervenció pretén d'inventariar, classificar i explicar els problemes amb què es troba el docent a l'hora d'explicar un llibre com L'irradiador de Salvat, que és el resultat d'un moviment de ziga-zaga entre la consideració de les formes tradicionals i l'adscripció a les avantguardistes.

Jordi Castellanos
La plaça del Diamant, encreuament de lectures

Jordi Castellanos
La plaça del Diamant, encreuament de lectures
Es volen presentar algunes de les possibilitats de lectura de La plaça del Diamant partint de l'anàlisi de la tècnica narrativa de l'obra, una tècnica que ens remet a la tradició de la novel·la psicològica però, alhora, va més enllà i ens explica que l'obra fos acollida com a novel·la realista i testimonial i, alhora, es desplegués cap al món simbòlic. Per tant, l'anàlisi de la recepció de l'obra és, pot ser, un bon camí per al seu estudi. Un camí que, a més, ens posa sobre la taula possibles lectures: com a novel·la «ciutadana», com a novel·la «històrica, com a novel·la «popular», com a novel·la «freudiana», etc. La lectura d'una novel·la no té per què limitar-se a un sol aspecte: justament, la seva vàlua és que els engloba tots.