Activitats
Jornades
Amb les seves Jornades l’Aula Màrius Torres es planteja dos objectius. Per una banda, el d’analitzar els problemes que afecten la cultura literària i crear plataformes de debat entre els diversos estaments que hi estan relacionats. Aquí s’emmarquen les jornades organitzades anualment sota el títol genèric de Literatura i Ensenyament, en què es convida especialistes a reflexionar sobre aspectes vinculats amb l’educació i la cultura literàries. L’altre gran objectiu de l’AMT és promoure la recerca sobre la literatura catalana contemporània. Amb aquest fi organitza periòdicament jornades o seminaris en què els investigadors posen en comú els resultats dels seus estudis d’àmbit literari.
Jornades sobre Literatura i Ensenyament
Jornades de recerca

Literatura i ensenyament.
Eines, estratègies, problemes (2005)

Justificació
La motivació que va portar l’AMT a preparar aquesta primera Jornada es va generar en una triple constatació: en primer lloc, el problemàtic ajustament de la cultura literària dins els actuals plans d’ensenyament, tant secundari com universitari; en segon lloc, les reduccionistes simplificacions a què hi és sotmesa i, finalment, l’evident limitació del marge de maniobra dels professionals que es dediquen a la seva docència.
Programa
Jaume Aulet
L'ensenyament de la literatura catalana: del batxillerat a la universitat
La ponència proposa una reflexió sobre el paper que ocupa actualment la literatura en l'ensenyament secundari, amb atenció a l'evolució en els darrers anys i amb algunes propostes de millora. L'anàlisi es planteja bàsicament en funció de la repercussió que aquesta formació té en l'ensenyament universitari.
Carme Arenas
La literatura a l'ensenyament: nous mitjans i nous plantejaments
Si un dels objectius de l’ensenyant de literatura és el d’estimular la comprensió, la reflexió i la creació en l’estudiant, també ha de facilitar i provocar experiències creatives a l’entorn de la paraula i del text. Actualment, les TIC posen a l’abast nous mitjans que cal saber emprar i que modifiquen el paper de l’ensenyant dins l’aula.
Llorenç Soldevila
Eines d'ensenyament literari: passat, present i futur
L'ensenyament oficial de la literatura catalana a l'ensenyament secundari i universitari és un fet relativament recent. Tanmateix, ja en èpoques pretèrites i de resistència s'elaboraren materials per a difondre-la entre els estudiants. Es tracta de fer una anàlisi panoràmica de la més aviat escassa tradició didàctica confrontada amb el que es fa en aquests moments i apuntar possibles vies de futur.
Isabel Grifoll
Textos medievals per a l'ensenyament
Propostes d’edició, intervenció i presentació de textos literaris medievals. De les edicions crítiques a les versions i adaptacions passant per les regularitzacions gràfiques. Entre els reptes filològics i l’adequació al lector.
Josep Borrell
Les antologies literàries com a guies de lectura (problemes i propostes)
Els criteris de les tries antològiques literàries dedicades a l’ensenyament tot sovint no tenen present el text en tota la seva complexitat, com a intenció d’un autor, creació sobre un llenguatge i inferència en el(s) lector(s). La ponència estableix una proposta concreta, basada en la pròpia experiència, que intenta de pal·liar aquest problema.
Enric Sullà
El comentari de textos com a mètode
Quins són els objectius dels comentaris de text que ensenyem a fer els professors de qualsevol nivell de l’ensenyament? Quins són els pressupòsits d’aquesta tècnica? Quins són els seus orígens i les raons de la seva difusió? Quina diferència hi ha entre el comentari a classe i el comentari escrit? Quina és la relació entre el comentari de text, la història de la literatura i la teoria de la literatura?
Cal ensenyar literatura?
II Jornada sobre Literatura i Ensenyament (2006)

Justificació
El pretext de la segona jornada és la realitat problemàtica de la literatura en el sistema de valors vigent entre nosaltres. Venim d’un passat immediat de prestigi en què la literatura era un factor bàsic d’«humanització»: un equipatge imprescindible per a la socialització. Però si la «paideía» grega s’exercitava sobre l’estudi dels poemes homèrics i d’altres formes de ficció, ara l’ensenyament tendeix a entendre la literatura com una mera i fútil decoració, com una forma d’entreteniment amb un vague pedigrí, justificable escolarment (si de cas) en una simple relació ancil·lar respecte de l’ensenyament de la llengua. Una situació, en fi, la de la literatura entre nosaltres, paradoxal: continuem confiant-hi un grau rellevant de representativitat simbòlica, però, segons sembla, desconfiem de la seva capacitat d’expressar i articular coneixement.
Programa
Àlex Broch
Literatura i societat. Novel·la catalana, 1970-2006. Temps de present
La literatura emana de la realitat social, alhora que la interpreta i l ’explica: la literatura esdevé una possibilitat de conèixer, a partir d’un procés de creació verbal, elements definidors i bàsics de la societat a la qual pertanyem. La literatura catalana més recent no deixa de ser-ne un bon exemple. A partir dels processos generals i de renovació generacional que s’han verificat als darrers trenta-cinc anys, l’anàlisi d’autors i obres rellevants permet d’observar com a través de la literatura s’ha construït una memòria del present social i una recreació de la memòria històrica.
Josep Murgades
Sobre la importància de la literatura per a la llengua comuna
Saber de què li serveix la literatura a la llengua permet entendre —per il·lustrar-ho aquí amb un sol exemple a contrario sensu—; per quins set sous Cambó, en un míting que feia a València parlant en català, va ser interromput al cap de poc al crit de «¡Viva Cervantes!», no al de «Visca Ausiàs March!» o ni tan sols al de «Vixca Bernat i Baldoví!» (com reporta Joan Fuster a Nosaltres els valencians).
Carles Miralles
Encara més sobre la importància de la literatura
L’objectiu de la ponència és abordar diversos dels aspectes en què se centra, avui dia, el debat sobre el paper i la rellevància que té o hauria de tenir la literatura, com ara: la funció del cànon; la posició que ocupa la literatura en el sistema de les humanitats; les relacions entre literatura i llengua, amb els conceptes de llengua literària i llengua estàndard; els vincles que tota literatura guarda amb d’altres; i, finalment, les interrelacions entre literatura, lectura i cultura.
Teresa Muñoz
La literatura a l’ensenyament secundari. El carro pel pedregar
La ponència vol mostrar com el darrer document elaborat per l’Administració en el marc del debat curricular del Pacte Nacional per a l’Educació insisteix i porta al límit, en línies generals, tots aquells elements de què les reformes anteriors s’han servit per dur a l’actual situació d’analfabetització progressiva, i on el paper de la literatura hi és pràcticament inexistent. La ponència, a més, es fa ressò de la situació de l’ensenyament secundari de la literatura a Itàlia; un dels models, l’italià, en què han resistit millor uns certs usos tradicionals, però que s’encamina ràpidament cap al model globalitzat.
L'ensenyament de la literatura
a Europa i Nord-amèrica.
III Jornada sobre Literatura i Ensenyament (2007)

Justificació
Des de fa uns anys, l’ensenyament universitari travessa un procés de reformulació tant de les seves estructures com del seu funcionament a tots el nivells. En poc temps, a més, les universitats catalanes hauran d’elaborar nous plans d’estudi per a les titulacions que entraran en vigor arreu de l’Estat espanyol. Dins aquest context, la filologia, i concretament l’ensenyament de la literatura, afronta el repte de replantejar-se la seva naturalesa i els seus objectius. És el moment oportú, doncs, per girar els ulls cap a altres models d’ensenyament literari vigents en universitats estrangeres. La finalitat d’aquesta jornada és d’oferir aproximacions al funcionament de l’ensenyament de la literatura en unes quantes universitats d’Europa i Nord-Amèrica. L’exposició de les metodologies que s’hi apliquen, l’articulació dels seus plans d’estudi, l’organització dels seus departaments i centres, la consideració atorgada a la literatura i a les humanitats, entre d’altres aspectes, donaran peu a reflexionar sobre el passat, el present i el futur de l’ensenyament literari en les nostres universitats.
Programa
Montserrat Roser
School of European Culture and Languages
University of Kent (Canterbury) — REGNE UNIT
Jean-François Guéraud
Faculté de Lettres et Civilisations
Université Jean-Moulin - Lyon III — FRANÇA
Concetta Cavallini
Facoltà di Lingue e Letterature Straniere
Università degli Studi di Bari — ITÀLIA
Candelas Gala (videoconferència)
Department of Romance Languages
Wake Forest University (Winston-Salem, North Carolina) — NORD-AMÈRICA
Taula rodona i conclusions
Montserrat Roser (U. of Kent), Jean-François Guéraud (U. de Lyon III), Concetta Cavallini (U. de Bari), Cristina Solé (UdL), Nela Bureu (UdL), Jordi Malé (UdL).

Com ensenyar literatura.
IV Jornada sobre Literatura i Ensenyament (2008)

Justificació
Per a la pràctica docent dels professors de literatura a tots els nivells de l’ensenyament (secundària, Batxtillerat i universitat) existeixen tractats didàctics, obres de caràcter metodològic i altres eines per subvenir a la lectura i comentari dels textos a l’aula, això és, per a l’ensenyament de la literatura en general. Tanmateix, cadascuna de les obres que ha de ser treballada a les aules presenta una problemàtica específica i demana uns determinats procediments d’interpretació que permetin d’arribar a aclarir el seu sentit i el seu funcionament com a text literari. Amb l’afegit que, a banda de les seves interpretacions ja canòniques que es poden trobar als manuals, les obres literàries considerades clàssiques poden ser objecte de noves aproximacions que estimulin l’atenció i la comprensió dels estudiants. L’objecte d’aquesta jornada és la de presentar noves aproximacions a algunes d’aquestes obres, la majoria de les quals, a més, són lectures establertes per a les matèries de Llengua i literatura catalanes i Literatura catalana del Batxillerat.
Programa
Lola Badia
Curial e Güelfa entre la cavalleria i l’amor
Els dos fils conductors de la novel·la són la formació del cavaller i la relació de dependència amb la seva protectora. La consecució dels objectius de l'un i de l'altra és indissociable de la maduració moral, que no s'obté sense la correcció dels errors de conducta. La lliçó proposarà unes claus de lectura simples i operatives sobre els valors que defensa l'Anònim d'acord amb el context intel·lectual del segle XV.
Josep Maria Domingo
Realisme i imaginació. A propòsit de La bogeria, de Narcís Oller
La bogeria és una de les novel·les més reiteradament recomanada en els cursos de literatura tant de secundària com de nivell superior. N'és la principal raó la seva accessibilitat, que potencia l'interès de l'obra com a «document humà», a més del seu valor com a testimoni «vivencial», que és el que comunament s'espera de la literatura. Tanmateix, aquests valors reconeguts han anat en detriment de les denses capacitats reflexives i al·lusives que conté la novel·la.
Jordi Malé
L'actor com a lector: interpretar Terra baixa d'Àngel Guimerà
Si bé existeixen tot de mètodes i estratègies per abordar, des de la pràctica docent, la lectura i l'estudi de les obres literàries, quan es tracta de textos teatrals hi ha una altra i diferent possibilitat d'aproximar-s'hi: llegir-los des de la perspectiva dels actors. No és casual, en aquest sentit, que un mateix mot, «interpretar», cobreixi tant la tasca hermenèutica de l'estudiós o crític com la que realitza l'actor en executar el text en escena. L'objectiu de la intervenció és proposar pautes de lectura de Terra baixa des d'aquest enfocament actoral, que permet d'anar més a fons en la interpretació del text.
Lluïsa Julià
Temes, formes, interpretacions. Tot llegint Marines i boscatges de Joaquim Ruyra
La lectura de Marines i boscatges ens introdueix en el conte, conte de por i fantasia a la manera d'Edgar Allan Poe, la narració i el relat d'aventures, com també en la reflexió entorn d'aquests gèneres literaris en un moment en què es defineixen en la literatura europea. Pel que fa als temes, Ruyra ofereix un mosaic de «novel·les» en què l'experiència vital de l'amor i la mort es presenta en els seus aspectes més sensuals. La sessió interpretativa se centrarà en aquests aspectes i tractarà sobre els elements culturals que formen l'univers literari de l'autor.
Jordi Castellanos
La plaça del Diamant, encreuament de lectures
Es volen presentar algunes de les possibilitats de lectura de La plaça del Diamant partint de l'anàlisi de la tècnica narrativa de l'obra, una tècnica que ens remet a la tradició de la novel·la psicològica però, alhora, va més enllà i ens explica que l'obra fos acollida com a novel·la realista i testimonial i, alhora, es desplegués cap al món simbòlic. Per tant, l'anàlisi de la recepció de l'obra és, pot ser, un bon camí per al seu estudi. Un camí que, a més, ens posa sobre la taula possibles lectures: com a novel·la «ciutadana», com a novel·la «històrica, com a novel·la «popular», com a novel·la «freudiana», etc. La lectura d'una novel·la no té per què limitar-se a un sol aspecte: justament, la seva vàlua és que els engloba tots.

Les revistes literàries dels anys vint i trenta (seminari del GELIC - Grup d'Estudis de Literatura i Crítica, 2 de maig de 2007)

Justificació
Si ja en l'Europa del segle XVIII les revistes van tenir una gran importància a partir del segle XIX el seu camp d'acció es va desplaçar cap a l'esfera de la vida social i, sobretot, cultural. I a principis del segle XX van testimoniar la irrupció de les més modernes innovacions, especialment en els camps de la literatura i l'art. Però potser en cap altre període com en els convulsos anys que separen les dues guerres mundials les revistes van adquirir un paper no ja de testimonis, sinó d'actors en els canvis culturals viscuts per les societats europees. Destacadament en l'àmbit de la literatura, en uns anys en què les tradicions heretades del Romanticisme i el Simbolisme van conviure, o es van enfrontar, amb els experiments extrems de l'Avantguarda. Les revistes catalanes, tant les creades a Barcelona com les que sorgiren a d'altres ciutats del territori català, il·lustren perfectament aquesta complexa i rica vida cultural del primer terç del segle XX, i de manera destacada en els anys vint i trenta.
Programa
Imma Farré
Notes sobre la pervivència d’escriptors modernistes en les revistes literàries d’entreguerres
Joan R. Veny-Mesquda
Foix: u o divers? Sobre l’evolució (o no) de la poètica foixiana
Helena Alonso
La recepció de Salvat-Papasseit als anys vint i trenta
Xavier Macià & Enric Falguera
Presència de Jaume Agelet i Garriga en les revistes literàries del període d’entreguerres
Jordi Malé
Les ressenyes crítiques en les revistes dels anys vint i trenta
Montserrat Roser
Ressons anglesos a la Revista de Poesia i als Quaderns de Poesia
