Aula Màrius Torres
Activitats
Jornades
Amb les seves Jornades l’Aula Màrius Torres es planteja dos objectius. Per una banda, el d’analitzar els problemes que afecten la cultura literària i crear plataformes de debat entre els diversos estaments que hi estan relacionats. Aquí s’emmarquen les jornades organitzades anualment sota el títol genèric de Literatura i Ensenyament, en què es convida especialistes a reflexionar sobre aspectes vinculats amb l’educació i la cultura literàries. L’altre gran objectiu de l’AMT és promoure la recerca sobre la literatura catalana contemporània. Amb aquest fi organitza periòdicament jornades o seminaris en què els investigadors posen en comú els resultats dels seus estudis d’àmbit literari.
Jornades sobre Literatura i Ensenyament
Jornades de recerca
| Les revistes literàries dels anys vint i trenta (2007) | |
| Mètrica i elocució. Seminari en homenatge a Alfons Serra i Baldó (1909-1993) (2010) | |
Literatura i ensenyament.
Eines, estratègies, problemes (2005)
Justificació
La motivació que va portar l’AMT a preparar aquesta primera Jornada es va generar en una triple constatació: en primer lloc, el problemàtic ajustament de la cultura literària dins els actuals plans d’ensenyament, tant secundari com universitari; en segon lloc, les reduccionistes simplificacions a què hi és sotmesa i, finalment, l’evident limitació del marge de maniobra dels professionals que es dediquen a la seva docència.
Programa
Jaume Aulet
L'ensenyament de la literatura catalana: del batxillerat a la universitat
Carme Arenas
La literatura a l'ensenyament: nous mitjans i nous plantejaments
Llorenç Soldevila
Eines d'ensenyament literari: passat, present i futur
Isabel Grifoll
Textos medievals per a l'ensenyament
Josep Borrell
Les antologies literàries com a guies de lectura (problemes i propostes)
Enric Sullà
El comentari de textos com a mètode
- El díptic
- El volum d’actes
- Crònica a Estudis Romànics 28 (2006), p. 651-562
Cal ensenyar literatura?
II Jornada sobre Literatura i Ensenyament (2006)
Justificació
El pretext de la segona jornada és la realitat problemàtica de la literatura en el sistema de valors vigent entre nosaltres. Venim d’un passat immediat de prestigi en què la literatura era un factor bàsic d’«humanització»: un equipatge imprescindible per a la socialització. Però si la «paideía» grega s’exercitava sobre l’estudi dels poemes homèrics i d’altres formes de ficció, ara l’ensenyament tendeix a entendre la literatura com una mera i fútil decoració, com una forma d’entreteniment amb un vague pedigrí, justificable escolarment (si de cas) en una simple relació ancil·lar respecte de l’ensenyament de la llengua. Una situació, en fi, la de la literatura entre nosaltres, paradoxal: continuem confiant-hi un grau rellevant de representativitat simbòlica, però, segons sembla, desconfiem de la seva capacitat d’expressar i articular coneixement.
Programa
Carles Miralles
Encara més sobre la importància de la literatura
Taula rodona
Per què cal (o no) ensenyar literatura?
- El díptic
- Dossier de premsa
- El volum d’actes
- Crònica a Estudis Romànics 29 (2007), p. 622-623
L'ensenyament de la literatura a Europa i Nord-amèrica.
III Jornada sobre Literatura i Ensenyament (2007)
Justificació
Des de fa uns anys, l’ensenyament universitari travessa un procés de reformulació tant de les seves estructures com del seu funcionament a tots el nivells. En poc temps, a més, les universitats catalanes hauran d’elaborar nous plans d’estudi per a les titulacions que entraran en vigor arreu de l’Estat espanyol. Dins aquest context, la filologia, i concretament l’ensenyament de la literatura, afronta el repte de replantejar-se la seva naturalesa i els seus objectius. És el moment oportú, doncs, per girar els ulls cap a altres models d’ensenyament literari vigents en universitats estrangeres. La finalitat d’aquesta jornada és d’oferir aproximacions al funcionament de l’ensenyament de la literatura en unes quantes universitats d’Europa i Nord-Amèrica. L’exposició de les metodologies que s’hi apliquen, l’articulació dels seus plans d’estudi, l’organització dels seus departaments i centres, la consideració atorgada a la literatura i a les humanitats, entre d’altres aspectes, donaran peu a reflexionar sobre el passat, el present i el futur de l’ensenyament literari en les nostres universitats.
Programa
Montserrat Roser
School of European Culture and Languages
University of Kent (Canterbury) — REGNE UNIT
Jean-François Guéraud
Faculté de Lettres et Civilisations
Université Jean-Moulin - Lyon III — FRANÇA
Concetta Cavallini
Facoltà di Lingue e Letterature Straniere
Università degli Studi di Bari — ITÀLIA
Candelas Gala (videoconferència)
Department of Romance Languages
Wake Forest University (Winston-Salem, North Carolina) — NORD-AMÈRICA
Taula rodona i conclusions
Montserrat Roser (U. of Kent), Jean-François Guéraud (U. de Lyon III), Concetta Cavallini (U. de Bari), Cristina Solé (UdL), Nela Bureu (UdL), Jordi Malé (UdL).
Com ensenyar literatura.
IV Jornada sobre Literatura i Ensenyament (2008)
Justificació
Per a la pràctica docent dels professors de literatura a tots els nivells de l’ensenyament (secundària, Batxtillerat i universitat) existeixen tractats didàctics, obres de caràcter metodològic i altres eines per subvenir a la lectura i comentari dels textos a l’aula, això és, per a l’ensenyament de la literatura en general. Tanmateix, cadascuna de les obres que ha de ser treballada a les aules presenta una problemàtica específica i demana uns determinats procediments d’interpretació que permetin d’arribar a aclarir el seu sentit i el seu funcionament com a text literari. Amb l’afegit que, a banda de les seves interpretacions ja canòniques que es poden trobar als manuals, les obres literàries considerades clàssiques poden ser objecte de noves aproximacions que estimulin l’atenció i la comprensió dels estudiants. L’objecte d’aquesta jornada és la de presentar noves aproximacions a algunes d’aquestes obres, la majoria de les quals, a més, són lectures establertes per a les matèries de Llengua i literatura catalanes i Literatura catalana del Batxillerat.
Programa
Lola Badia
Curial e Güelfa entre la cavalleria i l’amor
Josep Maria Domingo
Realisme i imaginació. A propòsit de La bogeria, de Narcís Oller
Helena Alonso & Joan R. Veny-Mesquida
Explicar l’avantguarda a través dels textos de creació:
L’irradiador del port i les gavines de Joan Salvat-Papasseit
Jordi Castellanos
La plaça del Diamant, encreuament de lectures
Literatura, arts i mitjans audiovisuals.
V Jornada sobre Literatura i Ensenyament (2009)
Justificació
Per literatura entenem, generalment, els textos escrits, les obres impreses. Però és molt usual de trobar la literatura vinculada amb altres arts o altres mitjans d’expressió. Al llarg dels segles, per exemple, les obres literàries han proveït la pintura i l’escultura de temes i motius per a les seves realitzacions, i alguns autors moderns han arribat quasi a esvair les fronteres entre la literatura i les arts plàstiques. La televisió i el cinema, per un altre costat, han proporcionat als textos literaris nous llenguatges a través dels quals realitzar-se. I la música sovint ha estat un mitjà per materialitzar la sonoritat amb què els poetes havien concebut els seus textos, o en d’altres casos ha permès que fos sentida la veu que els escriptors havien tancat dins obres reservades a la lectura silenciosa. La representació teatral dels textos dramàtics, per la seva banda, n’ha ofert noves interpretacions, i ha estat, alhora, una bona eina didàctica per aprofundir en la lectura de les obres. I encara en l’àmbit de l’ensenyament, un dels procediments que des de fa anys es posa en pràctica per facilitar l’accés dels estudiants als escriptors i la seva obra són les rutes literàries, en les quals el patrimoni artístic i cultural, i també el natural, esdevenen una via d’endinsament cap a la literatura.
Aquesta Jornada es proposa de reflexionar sobre tots aquests temes, amb l’objectiu de trobar nous camins per a l’estudi, l’ensenyament i el gaudi de la literatura.
Programa
Presentacions [Vídeo]
Josep Camps & Miquel Viladegut
Les rutes literàries com a integració de les arts en l'ensenyament de la literatura
[
Textos Vídeo]
Jordi Coca
Literatura i teatre [Vídeo]
Josep Maria Benet i Jornet
Literatura i mitjans audiovisuals [Vídeo]
Vicenç Altaió
La literatura i les arts plàstiques [Vídeo]
Biel Majoral
Literatura i música [Vídeo]
Llegir els clàssics
VI Jornada sobre Literatura i Ensenyament (2010)
Dimecres, 24 de març de 2010
Edifici del Rectorat - Universitat de lleida
Sala de Juntes del segon pis.
Justificació
Aquesta jornada vol ser un punt de trobada entre professors universitaris, especialistes en l’estudi, el coneixement i la difusió de les grans obres literàries dites clàssiques i els professors de l’ensenyament secundari que han de fer llegir, engrescar, motivar, aprendre i fer aprehendre als seus alumnes aquestes obres, que tenen un valor humà més enllà de la seva dimensió estètica i que posen de relleu l’essència de l’ésser humà de tots els temps. Un diàleg, que ja ha dut a terme cinc edicions, entre diferents nivells de l’educació que ha de ser profitós i enriquidor.
La jornada pretén intentar d’aprofundir en l’estudi d’unes obres que són el llegat de les generacions passades a la nostra societat i una eina fonamental per a la convivència i el coneixement. Aquesta herència cal posar-la a l’abast dels estudiants i aquesta tasca imprescindible correspon al professorat de secundària. Cal que aquest tingui totes les eines al seu abast. Aquesta jornada en vol ser una més, útil i eficaç.
L'ICE lliurarà certificats d'assistència
Pere Ballart (UAB)
Les obres clàssiques i la seva didàctica
Josep Pujol (UAB)
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc
Miquel Desclot (traductor i poeta)
William Shakespeare, Romeo y Julieta
Xosé Aviñoa (UB)
Joseph Bédier (ed,), El romanç de Tristany e Isolda
Àngels Santa (UdL)
Gustave Flaubert, Madame Bovary
Les revistes literàries dels anys vint i trenta.
Seminari del Grup d'Estudis de Literatura i Crítica (2 de maig de 2007)
Justificació
Gran part de la vida literària en el període d’entreguerres es va desenvolupar dins les revistes que s’hi van publicar. Però la dificultat per accedir-hi ha provocat que només unes quantes d’elles siguin prou conegudes i fins comptin amb alguna monografia o edició facsímil. Una manca d’estudis paral·lela a la que pateix la literatura del període comunament denominat dels anys vint i trenta (o d’entreguerres), a diferència, dins la historiografia literària catalana contemporània, del Modernisme i el Noucentisme, que ja compten amb una abundant bibliografia. Només els moviments d’avantguarda sorgits aleshores se’n salven, en disposar, avui dia, de força estudis i edicions. Aquest seminari vol ser una petita aportació al coneixement de la literatura d’aquest període a partir de l’anàlisi d’aspectes diversos d’algunes revistes. Un estudi realitzat no des d’una indefinida perspectiva general, sinó partint del que, des d’un punt de vista filològic, constitueix la substantivitat d’aquest tipus de publicacions, és a dir, les seves dues funcions principals: en primer lloc, la d’editar i donar a conèixer els textos de determinats escriptors, tant del país com estrangers (en aquest darrer cas, sobretot mitjançant traduccions); i en segon lloc, la de dur a terme una tasca crítica, per mitjà d’articles i ressenyes, respecte a la literatura coetània i l’anterior, nacional i estrangera.
Programa
Imma FarréNotes sobre la pervivència d’escriptors modernistes en les revistes literàries d’entreguerres
Joan R. Veny-Mesquda
Foix: u o divers? Sobre l’evolució (o no) de la poètica foixiana
Helena Alonso
La recepció de Salvat-Papasseit als anys vint i trenta
Xavier Macià & Enric Falguera
Presència de Jaume Agelet i Garriga en les revistes literàries del període d’entreguerres
Jordi Malé
Les ressenyes crítiques en les revistes dels anys vint i trenta
Montserrat Roser
Ressons anglesos a la Revista de Poesia i als Quaderns de Poesia
Mètrica i elocució.
Seminari en homenatge a Alfons Serra i Baldó (1909-1993)
(28 d'abril de 2010)
Justificació
Dins el context d'una de les línies de recerca del GRAMT, el fet anecdòtic que motiva aquest seminari és el de la celebració del centenari del naixement d'Alfons Serra i Baldó, coautor del primer manual «modern» sobre mètrica i versificació catalanes. El seminari es planteja com un acostament a un dels aspectes més desatesos per la metricologia, el de l'elocució, des de la perspectiva pràctica (L. Alpera), la teòrica (S. Oliva i L. Solà) i la històrica (A. Rossich), amb un comentari crític sobre el famós Resum de poètica catalana (J. R. Veny).
Programa
Lluís Alpera
L’impacte de la declamació damunt un auditori
Salvador Oliva
Forma i dicció
Lluís Solà
Discurs i partitura
Albert Rossich
L'ortoèpia abans de Fabra
Joan R. Veny-Mesquida
El Resum de poètica catalana d’A. Serra i Baldó i R. Llatas