Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.

Aula Màrius Torres

• L'Aula
• Activitats
• Jornades
• Exposicions
• Conferències
• Cursos
• Altres activitats
• Publicacions
• Col·lecció «Philologica»
• Col·lecció «Meridians»
• Col·lecció «Trossos»
• Fora de col·lecció
• Facsímils
• Edicions digitals
• Altres publicacions
• Catàleg
• Corpus Literari Digital
• Hemeroteca
• Biblioteca
• Manuscrits
• Fonoteca
• Videoteca
• Cercador general

 

Mapa del web

Contacte
jmale@filcat.udl.cat
jveny@filcat.udl.cat

Materials i seccions

Per patrimoni literari cal entendre el gruix de documents (escrits, gràfics, sonors i audiovisuals) que testimonien l’existència dels monuments que són les obres literàries, és a dir: autògrafs (manuscrits i mecanoscrits), quaderns de notes i proves d’impressió, edicions originals, publicacions periòdiques, enregistraments amb la veu dels escriptors i enregistraments audiovisuals amb la imatge dels escriptors. Aquesta tipologia de materials determina les cinc seccions de què consta el Corpus: Hemeroteca, Biblioteca, Manuscrits, Fonoteca i Videoteca. [+ info]

Materials i seccions

Per patrimoni literari cal entendre el gruix de documents (escrits, gràfics, sonors i audiovisuals) que testimonien l’existència dels monuments que són les obres literàries, és a dir: autògrafs (manuscrits i mecanoscrits), quaderns de notes i proves d’impressió, edicions originals, publicacions periòdiques, enregistraments amb la veu dels escriptors i enregistraments audiovisuals amb la imatge dels escriptors. Aquesta tipologia de materials determina les cinc seccions de què consta el Corpus: Hemeroteca, Biblioteca, Manuscrits, Fonoteca i Videoteca. [– info]

Estructura de les seccions

Cada secció està dividida en les parts següents:
   • Un catàleg alfabètic de consulta que dóna accés als títols de les publicacions periòdiques (en el cas de l’Hemeroteca) i als textos dels autors (en les altres seccions) digitalitzats al CLD.
   • Un apartat de Fons i col·leccions, on es recullen blocs documentals, els materials dels quals s’ha considerat oportú d’oferir junts en la seva integritat per la seva especificitat (originals autògrafs de revistes literàries, p.e.), per la seva uniformitat temàtica (preceptives poètiques, p.e.) o per la seva unitat de format (edicions amb anotacions autògrafes, p.e.) o de procedència (fonoteca Colomines, p.e.).
   • Un menú desplegable d'enllaços externs a altres webs amb hemeroteques, biblioteques, manuscritoteques, fonoteques i videoteques virtuals de la xarxa.
   • Un catàleg alfabètic que dóna accés als títols de les publicacions periòdiques (en el cas de l’Hemeroteca) i als textos dels autors (en les altres seccions) que es poden trobar digitalitzats a la xarxa en altres webs.

Gestió dels materials: la Base de dades

Tota aquesta informació es gestiona a través d’una base de dades creada en col·laboració amb Griho (Grup de Recerca en Interacció Persona Ordinador i Integració de Dades del Departament d’Informàtica i Enginyeria Industrial de la Universitat de Lleida). Aquesta base de dades, gràcies al buidat dels materials (llibres, revistes, enregistraments sonors, etc), conté els registres de tots els documents digitals, tant dels «contenidors» (llibres, revistes, plecs de manuscrits, cassets, vídeos, etc) com dels «continguts», és a dir els textos que contenen: des de novel·les i obres de teatre fins a poemes, narracions, articles, etc. Cada text, doncs, és un registre independent (una fitxa bibliogràfica) al qual corres­pon una imatge (manuscrit, pàgina de llibre o de revista) o bé un arxiu sonor o audiovisual (enregistraments).

Consulta dels materials: el Cercador

Actualment s’està treballant en l’elaboració d’un cercador, que ha d’oferir un gran nombre de possibili­tats de cerca, a fi de donar funcionalitat a la base de dades. D’entrada, hi haurà quatre possibilitats de consulta: cerca lliure, per trobar paraules dins el contingut dels textos; cerca bàsica, per buscar sobre un camp determinat (textos d’un autor, totes les versions d’un text, etc.); cerca guiada, amb les opcions de cerca més habituals (textos d’un autor en una revista, p. e.); i cerca avançada, per fer cerques sobre diversos camps.
     Els resultats de les diverses cerques es mostraran sempre en format de llista de referències bibliogràfiques, i seran ordenables per qualsevol camp o combinació de camps. El text relatiu a cada referència es podrà visualitzar i/o sentir de forma immediata, tant si es tracta de les pàgines d’un llibre o revista, dels fulls d’un manuscrit o mecanoscrit, o d’un en­registrament sonor o audiovisual.

Aplicatius específics de consulta

Alguns dels blocs documentals disposats com a Fons i col·leccions, com altres materials inclosos dins el CLD, disposen, per la seva especificitat, d’un aplicatiu elaborat ad hoc. Així, doncs, s’ha elaborat un Thesaurus amb els termes de mètrica, poètica, retòrica, etc, que apareixen a les Preceptives poètiques, que permet llistar i visualitzar totes les ocurrències de cada terme dins totes les preceptives; i el Fitxer de lectura de Salvador Espriu compta amb un aplicatiu que permet buscar autors, obres, temes o paraules dins el contingut de les fitxes.
     A més, s’està treballant en l’elaboració d’un inventari dels autors que s’esmenten a les Històries de la literatura digitalitzades al CLD, que permetrà visualitzar les pàgines de totes les històries on es parla de cada escriptor. Paral·lelament, s’elabora un Diccionari de publicacions periòdiques que facilitarà la visualització de les pàgines de totes les històries de la premsa on es parla de cada revista. I també s’estan buidant els autors amb textos a les Antologies poètiques a fi de poder-ne consultar els poemes publicats en totes les antologies digitalitzades al CLD.

Aspectes tècnics de la digitalització

Les digitalitzacions de l'AMT segueixen els estàndards fixats pel CBUC i validats per la BC. A més, s’han tingut en compte:
   • els tractats tècnics informàtics sobre formats d’emmagatzematge massiu d’imatges, com ara el Technical Advisory Service for Images);
   • els tractats teòrics sobre el tema, tant els elaborats per centres especialitzats en aquest tipus de tasques, com el Handbook for Digital Projects. A Management Tool for Preservation and Access del Northeast Document Conservation Center de Massachusetts, com els que provenen d’experiències portades a terme per biblioteques de tot el món, com per exemple la col·lecció de guíes que ofereix el RLG - Research Libraries Group de California o la guía Llevando la teoría a la práctica. Tutorial de digitalización de imágenes del Research Department de la Cornell University Library d’Estats Units; i
   •  els glosaris especialirzars, com els que recull el PADI - Preserving Access to Digital Information de la Biblioteca Nacional d’Austràlia.
     S'està treballant per acomodar la base de dades del CLD als estàndards dels repositoris OAI-PMH (Open Archives Initiative Protocol for Metadata Harvesting) per garantir la compatibilitat i integració del CLD dins els grans cercadord d'aquests tipus de materials.
     Tots els documents que digitalitza l’AMT es conserven en tres versions:
   • «brut», sense comprimir, per a la preservació, a fi que quedi una còpia de l’estat actual del document: TIF (300 dpi, color real, format TIFF), per als documents en paper, WAV (estéreo, 16 bits i 44,1 KHz), per als documents sonors i VBO per als documents audiovisuals;
   • «net», és a dir netejat o, si convé, restaurat, per a futures edicions facsímil, CD o DVD: TIF (300 dpi, color real, format TIFF), per als documents en paper, WAV  (estéreo, 16 bits i 44,1 KHz), per als documents sonors i AVI per als documents audiovisuals;
   • «net comprimit», per a la difusió: JPG (150 dpi, color real), per als documents en paper, MP3 (32 kbps, 44,1 KHz, Mono 22:1:1) per als documents sonors i DivX per als documents audiovisuals. [– info]